L'origen del ruc és la subespècie d'ase Equus asinus somaliensis que donà naixement als ases del pròxim Orient i en acabat als d'Europa. S'emparenta estretament amb l'ase mallorquí i l'ase zamorà-lleonès.
Es creu que la raça vindria de molt antic. Plini el Vell ja va fer constar que a la Plana de Vic s'hi venien ases, llavors dits ausetans.
Encara que fou molt important al camp en el passat, la davallada del seu ús ha engendrat una baixada paral·lela del seu nombre fins al punt que es pot assegurar que corre risc d'extinció. En el passat n'hi havia arribat a haver uns 50.000, però actualment en resta poc més de mig miler, més de cent dels quals es troben fora de Catalunya.
Si bé se l'ha honorat amb títols com la millor raça de rucs del món, després d'haver guanyat diversos concursos, val a dir que se'l preava sobretot per crear muls de tir de carros.
És la raça fundadora de l'ase mallorquí i una de les fundadores dels rucs nord-americans. Les seves característiques racials han servit moltes vegades per millorar les races d'altres indrets del món.
